 |
| Fotografía: María Cambil de Tena |
Si posem una mica de música, estaràs en cada nota;
si escric amb llapis, estaràs en cada làmina de grafit;
si escric amb bolígraf, en la meva tinta:
quan llegeixis això, jo estaré en cada lletra i tu en cada paraula que estic escrivint.
Si encenem una cigarreta, estaràs en cada calada;
quan llegeixes això, jo sóc a l'aire i tu em mires mentre t'ho dic.
Va ser però ja no, però si en la nostre memòria.
Desitjo que no s'oblidi cap de cada record que tenim.
Desitjo que cada cosa que hem viscut se’ns sumi a l'experiència i n’ aprenguem.
Desitjo, en un escarabat negre, atracar bancs amb tu i fugir.
Desitjo un cafè i un Colacao quan siguem velletes.
Desitjo que viatgem, que correm entre la multitud com si
no hi hagués ningú més. Bogeries amb tu, milions.
Volem i trobem-nos a l'aire. Nedem i trobem-nos a l'aigua al mati.
No vull aparèixer als teus malsons si no és per donar-te la mà i despertar-te.
Respirem i trobem-nos en l’oxigen. Somriu quan pensis en mi
al recordar-me com jo faré amb tu. No oblidis qui vam ser;
recorda, princesa, que sóc sempre al teu costat, feliç.
Mira't amb els meus ulls per un sol cop i no voldràs mirar-te amb cap altres,
i recorda també, que el món, com jo, et necessita. Sempre somriu.
Poema de mi ahijada
María
Cambil de Tena
